Aquesta passada setmana santa els kofaks hem anat al Sud de França, a la Catalunya nord. Tot va començar un dissabte a la tarda, teníem 2 dies i mig per nosaltres. Què és pot fer tant poc temps de lleure, sempre lligats a les respectives feines? Vam decidir sortir de l'estat, però no del País :P
Així que vam pujar tots 5 kofaks al cotxe del meu avi i cap a Perpinyà falta gent. La primera parada, apart dels peatges, va ser a Argelers. Una ciutat de la costa on van estar refugiats molts republicans després de la guerra civil. On per cert, cal donar moltes mercès als gabatxus per deixar-los morir de gana. Afortunadament la cosa ha canviat. Ara es totalment turístic, encara que realment poc interessant. Així doncs vam decidir anar a Colliure. Aquest és un petit poble, prop de l'anterior, però molt més acollidor. Amb una fortalesa per veure, a més allà veure l'Artur Mas, tot i que no li vam dir res, la pregunta perfecte que se li va ocórrer al Lluís va venir tard, hauria estat molt bé preguntar-li amb qui s'havia vingut a reunir.
La nit la vam passar a Perpinyà, al Hotel de França, es força econòmic, però esta al centre de la ciutat i a tocar del castellet.
Després de sopar a una pizzeria vam anar de festa, i... la veritat com a casa enlloc, la gent es poc social i només parlen francès. És una de les coses que més em va sorprendre del viatge, estava tot ple de senyeres de Catalunya, 1 cotxe de cada 3 portava o bé el burro o la senyera o el CAT, però ningú parlava català. Només el parlen els gitanos, a més es cert perquè en vam conèixer un.
L'endemà vam agafar el cotxe en direcció al castell de Queribus.
Un castell càtar força impressionant, es petit, bàsicament seria una torre fortificada. La següent parada va ésser al castell de Peyrepertuses, un gran castell, un dels mes macos i ben conservats que hi ha als Pirineus. Allà vam gaudir d'una exhibició d'aus rapaces, llàstima que només parles en francès i al final vaig optar per entrar al regne dels somnis.
Anant cap a l’últim destí del dia, teníem parada recomanada pel recepcionista de l’hotel d’una gruta que ens venia de camí. Són uns 2,5km que passes per una carretera rodejat d’unes parets verticals de roca i al fons, avall, molt avall un riu. Val molt la pena fer-hi una visita.
Ja en acabat vam anar a visitar Rennes le Chateau, lloc clau i emblemàtic del moviment càtar i famós per el llibre del Codi Da Vinci. Una visita curta però molt emotiva, almenys per un dels kofaks :P
El darrer dia vam estar veient el castells dels reis de Mallorca a Perpinyà, un castell molt gran, però no gaire espectacular. I després vam anar a veure el nou castell de Perpinyà, on juga l'USAP. Un magnífic estadi de rugby on casualitats del destí la porta estava oberta. I nosaltres aprofitant aquesta avantatge vam entrar al camp, vam trepitjar l'herba i vam córrer amunt i avall. Quin gran dia. El viatge entrava a la recta final, ja després va ser anar a veure Sant Martí de Cuixà a les faldes del Canigó per tot seguit emprendre el viatge de retorn a casa.
Un altre gran cap de setmana Kofaki Sant Miquel de Cuixà a les valls del Canigó.
Aquests individus d'aqui dalt són 4 dels 7 kofaks, just en acabada la cursa, gaudint d'una victòria, no per ser els primers sino per haver sobreviscut amb tant bona presència.